L'ombra de Jack Lang

AVUI
9/5/06

Claret Serrahima, Òscar Guayabero

Si el govern no canvia de color abans que s'hagi assegut a la cadira, tot indica que Ferran Mascarell hauria de ser el millor conseller de Cultura dels darrers anys. No cal estendre'ns en aquest aspecte, coneguda és la seva experiència al front de l'Icub, entitat que va crear ell mateix, i la seva connexió amb gran part del sector de la cultura. Tanmateix, i precisament per la seva coneguda capacitat, ens preguntem, més enllà del que ja sabem que farà bé, què ens podem esperar del seu mandat? ¿Entrem a l'era FM i per tant, com en la ràdio, les ones arribaran millor a tots els receptors?

Estem en un punt d'inflexió i encara que ningú no l'hi demani, des del govern, FM haurà de treballar en aquest entorn de canvi. Per un costat, la Plataforma del Consell de les Arts i molts creadors hem apostat per un model cultural anglosaxó. A Anglaterra l'Estat posa els espais i part dels diners i és la societat civil la que organitza i crea bona part de l'activitat cultural. Existeix allò que en diuen arms length, es tracta de mantenir una distància entre la política i la cultura. El perill és la privatització cultural i el desarrelament de la cultura com a motor social és present. Les lluites sectorials podrien portar-nos a un escenari esperpèntic d'enfrontament entre creadors. ¿Estem prou madurs per assumir el repte de la cultura?

Cal donar suport a la dansa, va afirmar FM amb vehemència. Què deu tenir aquest càrrec que tothom vol salvar la dansa i acaben salvant els ballarins? Sembla que el model paternalista francès ha estat l'escollit. Un model cultural on l'Estat és el màxim impulsor, productor i difusor de cultura. Aquí on l'excepció cultural és una realitat però alhora és una arma de confrontació política, el treball de Jack Lang com a creador del concepte d'excepció cultural pot ser una temptació. Tot sovint, però, als nostres polítics els accents tancats no els deixen veure el significat de la frase. S'ha fet de l'excepció cultura i avui tenim una cultura en estat d'excepció.

En cada model tenim perills i avantatges, probablement en FM diria que hem d'extreure el millor de cadascun d'ells. No és gens clar que es puguin combinar, ja sabem que sovint les solucions de consens són també les més grises. Aquest és el màxim repte del nou conseller, escollir un model de gestió i fer-nos entendre que és el millor.

En tot cas, la feina a fer és de grans dimensions, al marge de la Fira de Frankfurt. Crear un Arts Council adequat al país, però amb força i atribucions rellevants, serà un pas de gegant, ja que el model que l'exconsellera Caterina Mieras deixa sobre la taula es queda curt en molts temes i no compta amb el suport del sector. És urgent crear complicitats amb les conselleries d'Educació i Benestar Social, perquè la nostra cultura corre un perill, endèmic, de quedar-se sense emissors però fins i tot, i això seria encara més greu, de quedar-se sense receptors.