miércoles, febrero 24, 2010

Primera compareixença del president del CoNCA a la comissió de Cultura del Parlament

Autor/s: M. S.
De VilaWeb 24/02/2010

Francesc Guardans, l'advocat dels creadors

Crònica de la primera compareixença del president del CoNCA a la comissió de Cultura del Parlament

Ahir, al Parlament de Catalunya, Francesc Guardans, president del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), s'erigí en advocat dels creadors. Ho va dir dues vegades, això d'advocat dels creadors. Advocat defensor, és clar. I de què els havia de defensar? D'entrada, del desànim fomentat per les intervencions i preguntes dels diputats de la Comissió de Cultura.

La intervenció de Guardans va ser ordenada i extensa (text complet, pdf). Ben llegida. Un text que devia haver passat per les mans del poeta i assagista Manuel Forcano, vice-president del CoNCA i el més jove de tots els membres del consell. Va ser una intervenció molt semblant, inevitablement, a la que va fer a Tribuna Ateneu, encara no fa un mes, davant els representants de les associacions culturals del país. Però, si bé davant els creadors Guardans va confessar que se sentia una mica cohibit, ahir al parlament, la situació va ser tota altra: el seu to de veu va tenir un timbre una mica més punyent i va adoptar una certa actitud de confrontació, sense perdre les formes ni un segon, és clar, perquè Francesc Guardans és un home d'ordre i d'entesa. Ahir no va semblar un director general del Departament de Cultura, com l'havia acusat un representant cultural; ahir era l'home de més pes intel·lectual de tots els qui van intervenir en la comissió. I ell ho sabia.

El primer a intervenir va ser Carme Vidal de CiU. Espessa, dispersa, desordenada, gens entenedora i gens informada, va proferir frases fora de lloc, com ara: 'A banda vostès, qui se'l creu el CoNCA?' Va qüestionar els experts que formen les comissions que atorguen els ajuts als creadors, va demanar explicacions sobre els criteris de concessió dels ajuts, esmentant el cas de la companyia de dansa David Campos, que s'havia queixat de manca de finançament (essent així que el CoNCA li n'havia atorgat!). Va parlar de soroll mediàtic i d'un artista, sense anomenar-lo, que no havia venut ni un sol quadre en tot l'any, i va demanar si el CoNCa podia respondre a una emergència com aquesta. Al final de la comissió, Vidal va enfurismar-se i va demanar la compareixença de Tresserras perquè, deia, el conseller s'amagava. Devia ser una representació ben estudiada, perquè a la sortida de la comissió Vidal anava repartint petons a tort i a dret entre els membres del CoNCA.

La intervenció del PSC-CpC va anar a càrrec de Josep M. Balcells. També dispers, va demanar si s'havia superat la crisi dins el CoNCA després del canvi de president. Guardans va respondre que sí, que s'havia superat. I aquí es va acabar. Ara, Balcells va deixar clar que el seu grup, el PSC, no estava 'predisposat' a reformar la llei del CoNCA. I va ser aquí on Guardans va apujar una mica el to de veu i li va dir que no estava gens d'acord amb ell. Va exposar una situació pràctica que considerava una bestiesa: els recursos presentats pels creadors a qui s'ha denegat un ajut passen, de primer, pels membres del CoNCA, que prenen una resolució; després passen pel servei jurídic del departament, quan CoNCA i departament ja s'han acordat que la decisió presa pel CoNCA és la que prevaldrà. Balcells també va demanar quina relació hauria de tenir el CoNCA amb el Consell de Cultura de Barcelona, i Guardans li va recordar que aquests dos consells tenien missions i expectatives molt diferents.

Marina Llansana (ERC) va dir que era un dia solemne i va atacar Carme Vidal recordant que CiU no havia votat la llei, ans s'havia abstingut. Va demanar a Guardans en quina fase es trobava la redacció del codi deontològic, va voler saber la seva opinió sobre la llei del cinema (quan el CoNCA ja n'havia emès un dictamen) i va demanar explicacions sobre la redefinició dels Premis Nacionals de Cultura. Fins aquí la intervenció s'aguantava. Però llavors va haver de treure el greuge de partit: per què en la intervenció no havia agraït al conseller l'augment pressupostari, del 14%, fet al CoNCA enguany? Aquí Guardans va tornar a tibar-se i va recordar que el pressupost del 2008 era simplement un traspàs dels diners que fins llavors es donaven a l'entitat autònoma anterior.

Guardans havia vingut acompanyat d'una majoria de membres del consell: els vice-presidents Pilar Parcerisas i Manuel Forcano, els consellers Xavier Antich, Juli Capella, Jordi Coca, Sílvia Munt, Marta Oliveres, Rosa Vergés, així com el director de la institució, Pep Montes. Tots fent-li costat. Quan es va acabar la compareixença, vist el resultat, els consellers del CoNCA sortiren més aviat cap-cots i fent pocs comentaris en veu alta. La il·lusió havia minvat: la realitat s'imposava i l'imaginari de país restava completament tocat.

Francesc Guardans a Tribuna Ateneu

Autor/s: Montserrat Serra
De VilaWeb el 21/01/2010

Francesc Guardans i la feblesa del CoNCA


El nou president del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts va parlar ahir davant una seixantena de responsables culturals convocats per l'Ateneu Barcelonès

Francesc Guardans, nou president del CoNCA després de la dimissió de Xavier Bru de Sala, va parlar per primera vegada de l'organisme, ahir a Tribuna Ateneu. La convocatòria de l'Ateneu Barcelonès havia suscitat una gran expectació: hi van assistir una seixantena de representants d'entitats culturals de tots els sectors. Però Guardans no va convèncer i, sense proposar-s'ho, va fer paleses les febleses del CoNCA, malgrat les declaracions d'entusiasme i de dedicació, seva i de tot el consell. Us oferim la conferència íntegra de Francesc Guardans (vídeo) i les preguntes dels responsables culturals (vídeo).

Dotze taules ocupaven tot un saló de l'hotel Rívoli de la Rambla de Barcelona. Presidia l'acte Oriol Bohigas, president de l'Ateneu Barcelonès. Entre els assistents, el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, i els seus secretaris generals. I representants de tots els sectors culturals: Daniel Martínez (president de Focus), Joan Francesc Marco (director general del Gran Teatre del Liceu), David Màrquez (president de l'Associació de companyies professionals de dansa de Catalunya), Àlex Casanovas (vice-president de l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya), Andreu Puig (Administrador general de l'Auditori), Florenci Guntín (secretari general de l'Associació d'Artistes Visuals de Catalunya)...

Oriol Bohigas va fer servir una campaneta per marcar el ritme del dinar. D'entrada, va donar la paraula al notari Juan José López Burniol que va presentar Francesc Guardans. Burniol el va definir com 'l'home adequat que ha arribat al lloc adequat en el moment adequat.' I també: 'No és ni tan jove que es pensi que ho sap tot, ni tan vell que es pugui pensar que no sap res.'

Guardans va defensar que l'esperit de l'Informe Bricall (transparència, eficàcia, codi ètic) era la base sobre què treballava el consell. Va recordar que feia deu mesos que s'havia constituït el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts i que anava per bon camí. Que els membres integrants havien posat grans expectatives en l'organisme, malgrat algunes situacions que s'haurien volgut evitar. (Referència a la crisi originada per Xavier Bru de Sala, no esmentat, que va dimitir quan feia vuit mesos que l'havien nomenat primer president del CoNCA.)

Guardans, en un to molt cordial i accentuant la bona sintonia que hi havia amb el conseller de Cultura, va tornar a recordar que per a garantir la independència del CoNCA calia més dotació pressupostària i la reforma de la llei (els dos aspectes que van fer dimitir Bru de Sala); que el consell era un organisme amb ambició, amb la necessitat de més recursos: l'any 2009 el CoNCA va donar 9 milions d'euros en ajuts; el 2010 se'n donaran aproximadament deu i mig d'un pressupost global que rondarà els quinze milions d'euros. La xifra és lluny de la que demanaven els creadors, que era de cinquanta milions. Però després de demanar més recursos econòmics, Guardans també va ser comprensiu amb la conselleria: 'No podem ignorar la crisi, no podem ser insolidaris...'

L'altra reivindicació: la llei. 'La llei és millorable, va dir Guardans, perquè el CoNCA neixi protegit de les vicissituds polítiques, per a aconseguir independència i respectabilitat.' I és que, tal com s'ha redactat la llei, si avui un creador presenta un recurs perquè li han denegat un ajut, aquest recurs arribarà a la conselleria, no al CoNCA. 'Això ens podria fer un forat a la quilla, si no tinguéssim sintonia amb la Conselleria de Cultura, que per desgastar-nos podria acceptar tots els recursos. Això no ha de ser possible. Hem de ser un ens amb autonomia jurídica.'

Durant la conferència Guardans va llegir un seguit de dades i va enumerar els projectes engegats, però no va exposar cap idea de fons per a seduir el públic expectant. I aquesta va ser la primera cosa que els representants culturals li van recriminar.

Va obrir el foc de les preguntes Daniel Martínez, president de Focus, l'empresa teatral de caràcter privat més important del país. I va disparar amb bala, retraient-li l'asèpsia, els peus de plom, el paper de fumar, el figurar tan poc com fos possible... 'On para l'expectativa, la plataforma, el lideratge cultural, la prescripció, els savis capaços de donar opinió… On para la labor de prescripció i lideratge? Sentint-lo parlar sembla més un secretari general de cultura que no pas el president del CoNCA.' Mentrestant, Guadans aguantava el xàfec i somreia. Va dir que no volia defraudar ningú, però que considerava que es trobava en la fase d'explicar què feien, perquè s'entengués la magnitud de la bèstia. 'Nosaltres som una cadena de transmissió: rebem informació, la processem, la diluïm i al final donem la nostra opinió. És clar que tenim opinió, però abans escoltarem.'

L'altra intervenció que es va fer notar va ser la de Pepe Serra, director del Museu Picasso de Barcelona, que va atacar el poc entusiasme que Guardans havia sabut transmetre i va demanar autocrítica i espais de legitimitat, i que més enllà dels creadors també s'atenguessin la infinitat d'institucions culturals existents. Serra va recordar que el Museu Picasso encara no tenia òrgans de govern. Guardans li va respondre: 'Tu no tens òrgans de govern, però nosaltres no tenim seu.'

Guardans va assegurar que volia explicar la il·lusió i els projectes del CoNCA no pas oferir més escàndols. Que el conflicte arran de la dimissió de Bru de Sala els havia fets més humils, perquè era conscient que no havien començat prou bé. Però que la cosa important no era pas 'què som' sinó 'què fem'. I que esperava proporcionar pocs titulars als mitjans de comunicació; que, els titulars, els havien de proporcionar els creadors.

El notari López Burniol, que havia obert la sessió, va ser l'encarregat de tancar-la. I ho va fer amb una frase que resumeix a la perfecció l'actitud de Francesc Guardans durant l'acte. Li va dir: 'No es poden fer truites sense trencar ous. Algun dia hauràs de començar a trencar-ne.'