Article de Ferran Mascarell al butlletí de l'Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya.

Nova etapa per a la cultura catalana.

En un article d’urgència, i a pocs dies de començar, avanço unes primeres reflexions. M’embarco, amb l’equip que m’acompanya, en aquesta etapa tenint en compte cinc criteris, cinc línies bàsiques. Per començar, és fonamental afrontar el període immediat amb ambició alta, és fonamental que la cultura catalana aspiri a més: a més dins del nostre territori, a més dins el conjunt d’Espanya i del món.

Una altra prioritat és la internacionalització, però no la de la cultura catalana com a ens abstracte sinó de la cultura real i viva. En aquest sentit, no partim de zero, els nostres creadors ja tenen certa presència i reputació a països estrangers, però ara és necessari i urgent potenciar aquella presència i desplegar la projecció internacional de la cultura catalana.

El pacte és una estratègia catalana des de fa segles i el pacte serà una de les nostres eines principals. Si volem construir una xarxa cultural forta, és imprescindible travar una sòlida cooperació amb els ajuntaments (s’ha d’actuar al territori a través dels ajuntaments), amb els creadors (per neutralitzar la paradoxa d’una estructura feble però amb una capacitat creativa notable) i amb les empreses (les indústries culturals són un puntal de l’activitat del país). Cooperació i connectivitat, doncs, entre els múltiples agents productors de cultura.

Una quarta prioritat és donar més entitat a la dimensió social de la cultura: la cultura és, per definició, un fet convivencial i no pot, per tant, ser aliena als canvis que experimenta la societat. Molts aspectes de la realitat catalana –de fet de la realitat global- han canviat molt en poc temps. Catalunya ja és un país pluricultural, resultat no només de la immigració sinó també de l’omnipresència de les tecnologies de la comunicació, d’una major població de gent gran -més activa i amb temps per la cultura-, o de les noves inquietuds i vehicles d’expressió dels joves. Tenint en compte aquestes noves diversitats i la velocitat del canvi, és clar que hem d’estar clarament compromesos des de la cultura en el projecte de construcció cívica.

Per desplegar aquestes prioritats, una bona gestió serà factor clau del nostre projecte, per tant, la cinquena línia que vull destacar és l’eficiència. L’administració pública ha de ser eficient i compacta en l’articulació de les polítiques cultures, amb capacitat d’anticipació, àgil en les formes de gestió, amb la qualitat i l’excel·lència com a objectiu. A més a més, és indispensable que tot el sector de la cultura —creadors, empreses, gestors, el món associatiu—sigui activament partícip en el procés de pensar, connectar, animar i fer, per afrontar els molts reptes que tenim per davant: la consolidació de la centralitat de la cultura en les polítiques públiques, l’adaptació a la diversitat cultural, l’enfortiment de l’estructura de xarxa del sector cultural, la potencialitat econòmica de la cultura i l’accessibilitat a la cultura.

Gestionar eficaçment tot plegat requerirà una afinada complicitat dels gestors culturals. Celebrem les aportacions i la feina que Associacions com la vostra suposen en termes de professionalitat, experiència i dedicació i em consta que hi trobarem uns aliats per enfortir la cultura del país.

FERRAN MASCARELL