MANIFEST
Totes les societats són espectaculars en la seva vida quotidiana i produeixen espectacles en moments especials. Són espectaculars com a forma d’organització social i produeixen espectacles com aquest que vostès han vingut a veure.
Encara que, inconscientment, les relacions humanes s’estructuren de forma teatral: l’ús de l’espai, el llenguatge del cos, l’elecció de les paraules i la modulació de les veus, la confrontació d’idees i passions, tot el que fem a l’escenari ho fem sempre a les nostres vides: nosaltres som teatre!
No només les noces i els funerals són espectacles. També els rituals quotidians que, per la seva familiaritat, no ens arriben a la consciència. No només les pompes, sinó també el cafè pel matí i el bon dia!, els enamoraments tímids, els grans conflictes passionals, una sessió del Senat o una reunió diplomàtica: tot és teatre.
Una de les principals funcions del nostre art és fer conscients aquells espectacles de la vida diària on els actors són els propis espectadors i l’escenari és la platea i, la platea, escenari. Som tots artistes: fent teatre aprenem a veure allò que salta a la vista, però que som incapaços de veure de tan poc habituats que estem a mirar. El que ens és familiar es converteix en invisible: fer teatre, al contrari, il•lumina l’escenari de la nostra vida quotidiana.
El setembre de l’any passat ens va sorprendre una revelació teatral: nosaltres pensàvem que vivíem en un món segur, malgrat les guerres, genocidis, hecatombes, tortures que succeïen, si, però lluny de nosaltres, en països distants i salvatges. Nosaltres, que vivíem segurs amb els nostres diners guardats en un banc respectable o a les mans d’un honest corredor de Borsa, fórem informats de que aquells diners no existien, eren virtuals, una lletja ficció d’alguns economistes que no eren ficció, ni eren segurs, ni respectables. No passava de ser teatre del dolent amb un embolic trist, on uns pocs hi guanyaven i uns molts ho perdien tot. Els polítics de països rics es tancaven en reunions secretes i d’allà en sortien amb solucions màgiques. Nosaltres, les víctimes de les seves decisions, continuàvem fent d’espectadors, asseguts al galliner del teatre.
Fa vint anys vaig dirigir Fedra, de Racine, a Rio de Janeiro. L’escenari era pobre: pel terra, pells de vaca; al voltant, bambús. Abans de començar, els hi deia als meus actors: “Ara s’acaba la ficció que fem en el dia a dia. Quan creuem aquests bambús, allà a l’escenari, ningú tindrà dret a mentir. El Teatre és la Veritat Amagada”.
Veient el teatre, a més de les aparences, veiem a opressors i oprimits a totes les societats, ètnies, gèneres, classes i castes. Veiem el món injust i cruel. Tenim l’obligació d’inventar un altre món perquè sabem que un altre món és possible. Però ens pertoca a nosaltres construir-lo amb les nostres mans, entrant a escena, a l’escenari i a la vida.
Assisteixen a l’espectacle que és a punt de començar. Després, a casa, amb els amics, facin obres vostès mateixos i vegin el que mai poden veure: allò que salta a la vista. El teatre no pot ser només un event, és una forma de vida!
Actors som tots nosaltres, el ciutadà no és el que viu en societat, és el que la transforma!
Augusto Boal
www.iti-worldwide.org
viernes, marzo 27, 2009
viernes, febrero 27, 2009
Un teatre menys
Es crema a València el teatre Princesa.
Vilaweb, 27/2/09
Un incendi ensorra el teatre, que data de l'any 1853 · Feia vint anys que era en desús
L'antic teatre Princesa de València s'ha ensorrat com a conseqüència d'un incendi que s'ha produït la nit passada. L'edifici, tapiat i en desús des de feia vint anys, ha quedat totalment destrossat. Construït l'any 1853, el Princesa és situat al barri de Velluters, al bell mig del nucli històric de València, i fou un dels primers teatres de la ciutat. Han estat els veïns els qui han avisat els bombers de l'incendi, que l'han sufocat.
El teatre del carrer Moro Zeit fou dissenyat per l'arquitecte José Zacarías Camaña i actualment era de propietat privada. Tot i estar abandonat i en un estat de deteriorament força important, es considerava un edifici d'interès arquitectònic.
Es desconeixen les causes de l'incendi, que ha començat poc abans de les tres de la matinada. Segons que ha informat el cos municipal de bombers, que ha apagat el foc, no hi ha hagut víctimes. Alguns veïns han hagut d'ésser desallotjats de les seves cases, però ja hi han tornat. El foc ha estat sufocat poc abans de les nou, però els bombers hi romanen per vigilar que no s'hi produeixi cap altre incident.
Vilaweb, 27/2/09
Un incendi ensorra el teatre, que data de l'any 1853 · Feia vint anys que era en desús
L'antic teatre Princesa de València s'ha ensorrat com a conseqüència d'un incendi que s'ha produït la nit passada. L'edifici, tapiat i en desús des de feia vint anys, ha quedat totalment destrossat. Construït l'any 1853, el Princesa és situat al barri de Velluters, al bell mig del nucli històric de València, i fou un dels primers teatres de la ciutat. Han estat els veïns els qui han avisat els bombers de l'incendi, que l'han sufocat.
El teatre del carrer Moro Zeit fou dissenyat per l'arquitecte José Zacarías Camaña i actualment era de propietat privada. Tot i estar abandonat i en un estat de deteriorament força important, es considerava un edifici d'interès arquitectònic.
Es desconeixen les causes de l'incendi, que ha començat poc abans de les tres de la matinada. Segons que ha informat el cos municipal de bombers, que ha apagat el foc, no hi ha hagut víctimes. Alguns veïns han hagut d'ésser desallotjats de les seves cases, però ja hi han tornat. El foc ha estat sufocat poc abans de les nou, però els bombers hi romanen per vigilar que no s'hi produeixi cap altre incident.
lunes, febrero 23, 2009
El Consell de les Arts es desmarca del govern
El Consell de les Arts es desmarca del govern
per Raül Magí El Punt
Publicat: 27/01/09
Amb escena protocol·lària obligada, els onze membres del ple del Consell Nacional de la Cultura i les Arts van prendre ahir oficialment possessió del càrrec al Parlament de Catalunya, tot i que l'ens com a tal no estarà constituït fins d'aquí a unes setmanes, quan se n'aprovin els estatuts. Xavier Bru de Sala, que serà el president de l'òrgan, va voler marcar distàncies amb els poders públics i va precisar que, en cas de dubte, l'administració seria en una banda i els membres del Consell de les Arts serien a l'altra, la de la gent de la cultura. Els components del Consell de les Arts dedicaran les primeres energies a organitzar l'estructura interna i els mètodes de treball, però sobretot a establir diàleg amb els diferents sectors culturals i generar «criteri» propi.
El Consell Nacional de la Cultura i les Arts ja és un fet, tot i que la seva tasca trigarà a notar-se, com reconeixia ahir a aquest diari el portaveu de l'ens, Xavier Bru de Sala. «Partim pràcticament de zero, i una de les primeres coses que hem de fer és fixar les comissions, establir l'organització interna i consensuar el criteri d'actuació del consell.»
En aquest sentit, els onze membres del consell ja han començat la tasca d'«escoltar molt» i tenen previst obrir mecanismes d'interlocució amb els diversos sectors que componen la cultura del país, amb l'objectiu d'anar concretant el que fins ara només són «intuïcions» sobre quin és el camí a seguir. Per raons administratives, el Consell de les Arts patirà encara un parèntesi d'entre dues i quatre setmanes, que és el que duraran els tràmits per aprovar definitivament els estatuts del nou ens.
«Som gent de la cultura», va insistir ahir Bru de Sala en l'acte oficial al Parlament, amb la presència d'una nombrosa representació del sector, a banda de diversos diputats. Un total de 35 associacions han participat en el procés de treball dels últims anys, que ha desembocat finalment en la creació del Consell de les Arts. El portaveu de l'ens va destacar que malgrat que «a Catalunya els instruments són insuficients per definició» el nou òrgan neix amb una bona base per treballar. «Estem impressionats per la responsabilitat», va dir Bru de Sala, que va insistir a situar-se en l'equip dels professionals de la cultura. «Estarem, passi el que passi, entre les files de la gent de la cultura», va dir.
Per la seva banda, el president del Parlament, Ernest Benach, va subratllar que el nou ens significa «esmenar un deute històric», i va demanar als membres del Consell «que donin exemple» i que facin un treball «ambiciós» pel país. Benach va animar els membres del ple a donar suport als nous creadors i també a treballar «en clau mundial».
Juntament amb Bru de Sala, deu intel·lectuals més componen el Consell de les Arts: el filòsof i crític d'art Xavier Antich; l'arquitecte i activista del disseny Juli Capella; l'escriptor i crític Jordi Coca; l'humanista i traductor Manel Forcano; la galerista Chantal Grande; l'advocat Francesc Guardans; l'actriu i directora Sílvia Munt; la gestora cultural i d'art emergent Marta Oliveras; la crítica d'art Pilar Parcerissas, i la realitzadora Rosa Vergés.
El Parlament va ratificar al ple de la setmana passada («sense cap vot en contra», com va recordar Bru de Sala) la proposta de membres que havia fet el president de la Generalitat, José Montilla, que en els propers dies haurà de nomenar el president del consell d'entre els membres del ple, càrrec que ocuparà Bru de Sala. L'ens tindrà també dos vicepresidents, escollits pel ple d'entre els seus membres. La presidència i les vicepresidències tindran dedicació exclusiva; la resta, a temps parcial. El mandat dels membres del consell és de cinc anys, renovable un màxim de cinc anys més.
per Raül Magí El Punt
Publicat: 27/01/09
Amb escena protocol·lària obligada, els onze membres del ple del Consell Nacional de la Cultura i les Arts van prendre ahir oficialment possessió del càrrec al Parlament de Catalunya, tot i que l'ens com a tal no estarà constituït fins d'aquí a unes setmanes, quan se n'aprovin els estatuts. Xavier Bru de Sala, que serà el president de l'òrgan, va voler marcar distàncies amb els poders públics i va precisar que, en cas de dubte, l'administració seria en una banda i els membres del Consell de les Arts serien a l'altra, la de la gent de la cultura. Els components del Consell de les Arts dedicaran les primeres energies a organitzar l'estructura interna i els mètodes de treball, però sobretot a establir diàleg amb els diferents sectors culturals i generar «criteri» propi.
El Consell Nacional de la Cultura i les Arts ja és un fet, tot i que la seva tasca trigarà a notar-se, com reconeixia ahir a aquest diari el portaveu de l'ens, Xavier Bru de Sala. «Partim pràcticament de zero, i una de les primeres coses que hem de fer és fixar les comissions, establir l'organització interna i consensuar el criteri d'actuació del consell.»
En aquest sentit, els onze membres del consell ja han començat la tasca d'«escoltar molt» i tenen previst obrir mecanismes d'interlocució amb els diversos sectors que componen la cultura del país, amb l'objectiu d'anar concretant el que fins ara només són «intuïcions» sobre quin és el camí a seguir. Per raons administratives, el Consell de les Arts patirà encara un parèntesi d'entre dues i quatre setmanes, que és el que duraran els tràmits per aprovar definitivament els estatuts del nou ens.
«Som gent de la cultura», va insistir ahir Bru de Sala en l'acte oficial al Parlament, amb la presència d'una nombrosa representació del sector, a banda de diversos diputats. Un total de 35 associacions han participat en el procés de treball dels últims anys, que ha desembocat finalment en la creació del Consell de les Arts. El portaveu de l'ens va destacar que malgrat que «a Catalunya els instruments són insuficients per definició» el nou òrgan neix amb una bona base per treballar. «Estem impressionats per la responsabilitat», va dir Bru de Sala, que va insistir a situar-se en l'equip dels professionals de la cultura. «Estarem, passi el que passi, entre les files de la gent de la cultura», va dir.
Per la seva banda, el president del Parlament, Ernest Benach, va subratllar que el nou ens significa «esmenar un deute històric», i va demanar als membres del Consell «que donin exemple» i que facin un treball «ambiciós» pel país. Benach va animar els membres del ple a donar suport als nous creadors i també a treballar «en clau mundial».
Juntament amb Bru de Sala, deu intel·lectuals més componen el Consell de les Arts: el filòsof i crític d'art Xavier Antich; l'arquitecte i activista del disseny Juli Capella; l'escriptor i crític Jordi Coca; l'humanista i traductor Manel Forcano; la galerista Chantal Grande; l'advocat Francesc Guardans; l'actriu i directora Sílvia Munt; la gestora cultural i d'art emergent Marta Oliveras; la crítica d'art Pilar Parcerissas, i la realitzadora Rosa Vergés.
El Parlament va ratificar al ple de la setmana passada («sense cap vot en contra», com va recordar Bru de Sala) la proposta de membres que havia fet el president de la Generalitat, José Montilla, que en els propers dies haurà de nomenar el president del consell d'entre els membres del ple, càrrec que ocuparà Bru de Sala. L'ens tindrà també dos vicepresidents, escollits pel ple d'entre els seus membres. La presidència i les vicepresidències tindran dedicació exclusiva; la resta, a temps parcial. El mandat dels membres del consell és de cinc anys, renovable un màxim de cinc anys més.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)