domingo, marzo 27, 2011

Dia Mundial del Teatre

El Dia Mundial del Teatre va ser creat el 1961 per l'Institut Internacional del Teatre i se celebra el 27 de març.
S'organitzen diverses activitats i una de les més importants és la difusió del missatge internacional, que tradicionalment redacta alguna personalitat del món del teatre i que es llegeix a tots el teatres del mon.

Aquest any, el missatge del Dia Internacional del Teatre l'ha escrit Jessica Kaahwa, dramaturga, actriu, directora, investigadora, però, i sobretot, activista: és una incansable defensora del paper de les arts escèniques com a força constructiva en zones en guerra i per a la millora de la salut.?
En el seu missatge (www.iti-worldwide.org) defensa el teatre com a espai de força col·lectiva, un àmbit des del qual és possible fer avançar idees, un llenguatge universal que permet vehicular missatges de solidaritat i de pau i ens fa reflexionar sobre el temps que vivim: ens commina a usar el teatre per denunciar que els qui representa que vetllen per la pau al món ho facin fabricant armes i llençant bombes.
Altres anys l'Associació d'Escenògrafs de Catalunya i altres col·lectius érem convidats a participar en els actes que se celebren a Barcelona, enguany l'organització d'aquesta diada està a càrrec de l'Associació d'Empreses de Teatre de Catalunya (ADETCA), dels Teatres Públics de Barcelona i de l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya, que s'han considerat suficients per a convocar, ells sols aquesta diada, menyspreant la possibilitat de fer-ne, d'aquesta celebració, un acte unitari de tota la professió en un moment prou dificil per a tots. Ai las!.


MISSATGE del Dia mundial Del teatre
27/03 /2011

Per un teatre al servei de la humanitat
Jessica A. Kaahwa, Uganda

L’acte que ens congrega avui reflecteix fidelment l’enorme potencial del teatre a l’hora de mobilitzar comunitats i trencar barreres.
Heu pensat mai que el teatre podria ser un instrument poderós en el camí cap a la pau i la reconciliació? Mentre les nacions gasten quantitats ingents de diners en missions de pau en zones del món que pateixen conflictes violents, a penes es para atenció al teatre com a alternativa individual que serveixi per a la transformació i gestió d’aquests conflictes. Com podem els ciutadans de la mare terra aconseguir la pau mundial quan els instruments que fem servir provenen de potències exteriors i aparentment repressives?
El teatre impregna subtilment l’ànima humana, presa de la por i de la sospita, alterant la imatge pròpia i obrint un món d’alternatives per a la persona i, consegüentment, per a la comunitat; pot donar sentit a realitats quotidianes i prevenir un futur incert; pot prendre part en les polítiques de les situacions dels pobles a través de mitjans senzills i directes. Com que és inclusiu, el teatre pot presentar una experiència capaç de transcendir idees falses preconcebudes.
A més a més, ha quedat demostrat que el teatre és un mitjà que serveix per defensar i fer avançar idees col·lectives per les quals estem disposats a lluitar quan són vulnerades.
Si volem un futur en pau, cal que comencem a usar mitjans pacífics que miren de comprendre, respectar i reconèixer les contribucions de cada ésser humà en el camí cap a la pau. El teatre és un llenguatge universal que permet vehicular missatges de pau i reconciliació.
Involucrant la gent de manera activa, el teatre pot fer que moltes ànimes desconstrueixin idees preconcebudes i, d’aquesta manera, dóna a la persona la oportunitat renéixer per prendre decisions basades en un coneixement i una realitat redescoberts. Perquè el teatre prosperi, entre altres formes artístiques, hem de tenir la valentia de fer un pas endavant incorporant-lo en el nostre dia a dia, afrontant qüestions claus dels conflictes i de la pau.
En la recerca de la transformació social i la reforma de les comunitats, el teatre ja existeix en zones devastades per la guerra i entre poblacions que pateixen pobresa o malalties cròniques. Cada vegada hi ha més casos d’històries positives on el teatre ha sigut capaç de mobilitzar el públic per despertar consciències i ajudar a les víctimes traumatitzades per les guerres. Disposem ja de plataformes culturals com ara l’Institut Internacional del Teatre, el qual té el propòsit de “consolidar la pau i l’amistat entre els pobles”.
Per tant, sent conscients com som del poder del teatre, quedar-nos callats en els temps actuals és una farsa, com ho és també deixar que els qui vetllen per la pau al món siguin aquells que porten armes i llencen bombes. Com és possible que uns instruments alienadors serveixin també per a la pau i la reconciliació?
En aquest Dia Internacional del Teatre, us commino a considerar aquesta perspectiva i a proposar el teatre com a instrument universal per al diàleg, la transformació social i les reformes. Mentre les Nacions Unides gasten quantitats ingents de diners en missions de pau arreu del món amb l’ús de les armes, el teatre es presenta com una alternativa espontània, humana, menys costosa i, sense dubte, més poderosa.
Encara que no sigui l’única solució per a la pau, és inqüestionable que el teatre hauria de ser incorporat com un instrument eficaç en les missions de pau.

martes, marzo 15, 2011

Manifestació del sector cultural




NO retalleu la Cultura!


Manifestació:
dilluns 21 de març de 2011, 19:00.
Plaça dels Àngels (MACBA), Barcelona
esdeveniment en Facebook
seguir a Twitter

1. La Cultura no és una despesa, és una inversió. La Cultura, més enllà de ser un valor en sí mateixa, és una font de riquesa econòmica i fa una important contribució al PIB. Els recursos invertits en Cultura generen llocs de treball en àmbits molt diversos de la societat, dins i fora del sector cultural.

2. Retallar o estalviar en Cultura és un greu error. Ens farà més pobres. El desmantellament de part del teixit industrial cultural o la retirada de les inversions per a la recerca i la creació artística (R+D+i de la creació), frenarà la competitivitat, la recuperació general i postergarà un repte ineludible: la generació d’un nou model d’economia productiva basat en el coneixement (Educació+Ciència+Cultura).

3. Catalunya és un dels països del nostre entorn que destina menys recursos públics a la Cultura: només el 0,98% del pressupost general. Una nova retallada ens allunyarà encara més dels estàndards europeus.

4. El retall obligarà a les institucions (nacionals, locals, privades) a reduir l’activitat i les programacions. Qui acabarà pagant el retall i la crisi seran els artistes, els creadors, les companyies i els agents més febles i els nous emprenedors. Augmentarà l’atur i la precarietat en el sector cultural. Es perdran oportunitats i la recuperació serà difícil i en alguns sectors irreversible.

5. La retallada obligarà a augmentar el preu de les entrades a espectacles, concerts i exposicions i limitarà –d’aquesta manera- els drets culturals d’accés universal a la Cultura recollits al nostre Estatut d’Autonomia.

6. La retallada forçarà la privatització d’equipaments o programacions situant una bona part de l’oferta cultural sota l’estreta lògica del mercat i les audiències. La cultura és també el dissens i l’experimentació de pensament crític que nodreix la democràcia.

7. La cultura és la cara visible d’un país, allò que de forma més concreta i particular el caracteritza i l’identifica entre els veïns i en el context històric i social, i més encara en el cas de Catalunya, que per raons polítiques té ara mateix disminuïda la gestió d’altres recursos. La cultura no és un luxe, ni un capritxo, ni una frivolitat, ni una conseqüència del progrés i el benestar, sinó un dels seus motors i senyals més prominents, i cap comunitat que es prea ella mateixa deixa de posar-la en un lloc destacat entre les seves prioritats.

http://www.noretalleulacultura.org/