El Lliure tancarà temporalment el 2013

ARA 

Barcelona | Actualitzada el 18/12/2012 15:08

El Teatre Lliure tancarà de juny a setembre per un ERO temporal

El teatre ha d'estalviar 500.000 euros, que equival a la nova retallada de les administracions. El Grec haurà d'assumir el cost si vol utilitzar-lo com a escenari durant el festival

El director del Teatre Lliure, Lluís Pasqual, ha anunciat aquest dimarts al migdia que el teatre farà un expedient de regulació d'ocupació (ERO) temporal i tancarà del juny al setembre del 2013. La decisió l'han provocada les retallades previstes per a l'any que ve, xifrades en 500.000 euros. L'Ajuntament els ha confirmat la retallada del 6,2% del pressupost, el Ministeri, del 25%, i la de la Generalitat –que deu encara el 75% de l'ajut del 2012, que és de dos milions d'euros– han calculat que serà del 10%.

L'expedient de regulació d'ocupació –afectarà els 58 treballadors de plantilla, inclosa la direcció– suposarà un estalvi de 400.000 euros, que equival a l'estalvi estructural per tancar tres mesos (180.000 euros) i l'estalvi de la participació al Grec (220.000 euros). De tota manera, el Lliure estudiarà amb l'Ajuntament si cedeix l'edifici perquè s'hi faci activitat durant el festival.

El director del Lliure, Lluís Pasqual, ha decidit que la retallada no repercuteixi en l'oferta artística del teatre, com sí que va fer l'any passat, en anul·lar tres espectacles del cartell. "Si fem això és per acabar bé la temporada i per començar-la al setembre, i perquè no afecti la temporada que ve". De tota manera, Pasqual no ha trobat una solució que, a llarg termini, garanteixi la viabilitat de les produccions del teatre les properes temporades. "Esperem que hi hagi brots verds el 2014. L'actitud que he pres des que ha començat la crisi és ser el més elàstic possible. No vull que soni a queixa, és pragmatisme. Lamentar-se no porta enlloc. Les institucions no tenen solucions, que serien els diners". 

Vaga General 14/11/2012

CONSIDERACIÓ ARRAN DE LA VAGA GENERAL DEL 14N

 El proper 14 de novembre tot Europa sortirà al carrer per fer sentir un clam unitari contra les polítiques neoliberals que, lluny de salvar-nos de la crisi, miren de treure’n tot el profit. Assistim al desmantellament en dos anys d’un Estat del Benestar que ens ha costat un segle i mig, amb revolucions i guerres mundials incloses. Aprendre a l’escola, anar al metge, cobrar una jubilació, participar del fet cultural, són expressions de la qualitat de vida que hem conquerit mercès a l’establiment d’aquest Estat del Benestar. Ens menteixen quan afirmen que ell és el culpable de la crisi financera, una crisi que no pateixen, per cert, els mercats financers salvats amb diners de tots. Però més enllà dels molts motius per anar a la Vaga el proper 14N, el sector artístic encara la convocatòria amb fonamentats recels sobre el seu èxit, amb la impressió que estem esgotant els nostres recursos humans, la nostra paciència. L’actitud moltes vegades oportunista i covarda ancorada en el funcionament del passat i per tant poc efectiva per part dels sindicats anomenats “més representatius” ens ha acabat abocant a un carreró sense sortida: els poderosos continuen estafant-nos i, en canvi, la nostra capacitat de resposta minva. L’activisme és necessari, però desinteressa cada cop més la gran majoria d’una població fastiguejada, desil·lusionada, sense esma. La percepció que sindicats, partits polítics i fins i tot entitats de la societat civil formen part d’un entramat que no fa sinó legitimar l’status quo és cada cop més palesa. Prova d’això és la gran passivitat de la ciutadania que, mercès a l’elevada abstenció, procura majories absolutes als mateixos poderosos que l’ensorren en la misèria. Entenem que ara mateix cal unitat d’acció, i és per això que secundem la convocatòria d’una vaga en uns moments tan compromesos econòmicament per a treballadors i petites i mitjanes empreses. I és que tenim plena consciència del sacrifici que suposa aquesta Vaga General, especialment per al sector cultural, bona part del qual està abocat a la desaparició. La unitat d’acció, però, no pot servir d’esquer per empassar-nos l’ham del seguidisme incondicional. Cal que les grans centrals sindicals iniciïn l’autocrítica que ens ha de menar a un nou establiment de les regles del joc a nivell sindical. Cal el reconeixement del sindicalisme sectorial d’una manera justa i proporcionada. Com cal també la reformulació de la res publica i el replantejament del seu corpus legislatiu (Llei Electoral, Llei Orgànica de Llibertat Sindical, Llei de l’IRPF…). Avui calen posicions valentes que posin en qüestió les pròpies institucions i possibilitin una refundació de la democràcia a Europa. Només així aconseguirem salvaguardar els drets de les persones front la maquinària d’un capitalisme salvatge i insensible.

Signatures:
SindicART – Organització Sindical de l’Espectacle de Catalunya (AADPC, APdC, Ad’EC, AREC i ATECAT) TACEE Catalunya – Sindicat de Tècnics audiovisuals i cinematogràfics de l’Estat Espanyol / secció Catalunya OSAEE – Organización de Sindicatos de Actores y Actrices del Estado Español FEPRODO – Federación de Profesionales del doblaje y la sonorización de España AMJM – Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya