Primera compareixença del president del CoNCA a la comissió de Cultura del Parlament

Autor/s: M. S.
De VilaWeb 24/02/2010

Francesc Guardans, l'advocat dels creadors

Crònica de la primera compareixença del president del CoNCA a la comissió de Cultura del Parlament

Ahir, al Parlament de Catalunya, Francesc Guardans, president del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), s'erigí en advocat dels creadors. Ho va dir dues vegades, això d'advocat dels creadors. Advocat defensor, és clar. I de què els havia de defensar? D'entrada, del desànim fomentat per les intervencions i preguntes dels diputats de la Comissió de Cultura.

La intervenció de Guardans va ser ordenada i extensa (text complet, pdf). Ben llegida. Un text que devia haver passat per les mans del poeta i assagista Manuel Forcano, vice-president del CoNCA i el més jove de tots els membres del consell. Va ser una intervenció molt semblant, inevitablement, a la que va fer a Tribuna Ateneu, encara no fa un mes, davant els representants de les associacions culturals del país. Però, si bé davant els creadors Guardans va confessar que se sentia una mica cohibit, ahir al parlament, la situació va ser tota altra: el seu to de veu va tenir un timbre una mica més punyent i va adoptar una certa actitud de confrontació, sense perdre les formes ni un segon, és clar, perquè Francesc Guardans és un home d'ordre i d'entesa. Ahir no va semblar un director general del Departament de Cultura, com l'havia acusat un representant cultural; ahir era l'home de més pes intel·lectual de tots els qui van intervenir en la comissió. I ell ho sabia.

El primer a intervenir va ser Carme Vidal de CiU. Espessa, dispersa, desordenada, gens entenedora i gens informada, va proferir frases fora de lloc, com ara: 'A banda vostès, qui se'l creu el CoNCA?' Va qüestionar els experts que formen les comissions que atorguen els ajuts als creadors, va demanar explicacions sobre els criteris de concessió dels ajuts, esmentant el cas de la companyia de dansa David Campos, que s'havia queixat de manca de finançament (essent així que el CoNCA li n'havia atorgat!). Va parlar de soroll mediàtic i d'un artista, sense anomenar-lo, que no havia venut ni un sol quadre en tot l'any, i va demanar si el CoNCa podia respondre a una emergència com aquesta. Al final de la comissió, Vidal va enfurismar-se i va demanar la compareixença de Tresserras perquè, deia, el conseller s'amagava. Devia ser una representació ben estudiada, perquè a la sortida de la comissió Vidal anava repartint petons a tort i a dret entre els membres del CoNCA.

La intervenció del PSC-CpC va anar a càrrec de Josep M. Balcells. També dispers, va demanar si s'havia superat la crisi dins el CoNCA després del canvi de president. Guardans va respondre que sí, que s'havia superat. I aquí es va acabar. Ara, Balcells va deixar clar que el seu grup, el PSC, no estava 'predisposat' a reformar la llei del CoNCA. I va ser aquí on Guardans va apujar una mica el to de veu i li va dir que no estava gens d'acord amb ell. Va exposar una situació pràctica que considerava una bestiesa: els recursos presentats pels creadors a qui s'ha denegat un ajut passen, de primer, pels membres del CoNCA, que prenen una resolució; després passen pel servei jurídic del departament, quan CoNCA i departament ja s'han acordat que la decisió presa pel CoNCA és la que prevaldrà. Balcells també va demanar quina relació hauria de tenir el CoNCA amb el Consell de Cultura de Barcelona, i Guardans li va recordar que aquests dos consells tenien missions i expectatives molt diferents.

Marina Llansana (ERC) va dir que era un dia solemne i va atacar Carme Vidal recordant que CiU no havia votat la llei, ans s'havia abstingut. Va demanar a Guardans en quina fase es trobava la redacció del codi deontològic, va voler saber la seva opinió sobre la llei del cinema (quan el CoNCA ja n'havia emès un dictamen) i va demanar explicacions sobre la redefinició dels Premis Nacionals de Cultura. Fins aquí la intervenció s'aguantava. Però llavors va haver de treure el greuge de partit: per què en la intervenció no havia agraït al conseller l'augment pressupostari, del 14%, fet al CoNCA enguany? Aquí Guardans va tornar a tibar-se i va recordar que el pressupost del 2008 era simplement un traspàs dels diners que fins llavors es donaven a l'entitat autònoma anterior.

Guardans havia vingut acompanyat d'una majoria de membres del consell: els vice-presidents Pilar Parcerisas i Manuel Forcano, els consellers Xavier Antich, Juli Capella, Jordi Coca, Sílvia Munt, Marta Oliveres, Rosa Vergés, així com el director de la institució, Pep Montes. Tots fent-li costat. Quan es va acabar la compareixença, vist el resultat, els consellers del CoNCA sortiren més aviat cap-cots i fent pocs comentaris en veu alta. La il·lusió havia minvat: la realitat s'imposava i l'imaginari de país restava completament tocat.