Els escenògrafs catalans diuen sentir-se maltractats tot i el boníssim moment que viu el sector al país, amb propostes cada cop més agosarades i encertades
Dramatúrgia de l'espai
TERESA BRUNA
Una obra dramàtica és un treball en què intervenen diferents professionals, tots imprescindibles. Tot parla, tot és comunicació. L'escenografia, també. Catalunya té un esplèndid planter d'escenògrafs i noms com Paco Azorín, Pep Duran, Max Glaenzel / Estel Cristià (Premi de la Crítica 2007 per 2666); Pol Berrondo, Alfons Flores, Lluc Castells, Frederic Amat, Oriol Broggi, Llorenç Corbella, demostren el bon moment que passa el sector.
Contactem amb Montse Amenós, perquè té tres obres en cartell: El llibertí, Ex i L'home, la bèstia i la virtut, i per pocs dies, Una maleta, dues maletes, tres maletes. Per ella, "l'estil depèn de molts factors: perquè t'agrada l'obra, o disfrutes amb el muntatge, o perquè la feina et porta cap a un camí. M'agrada la simplicitat si la puc resoldre a través d'un sol element". Una simplicitat per als que han de moure escenes, però no per a ella, que les ha de pensar! A L'home, la bèstia i la virtut, com a Tres Dramolette, l'escenari gira i es transforma: "Crec que fer-ho d'aquesta manera és un pas endavant". També està molt contenta amb El llibertí: "M'agraden els referents artístics. L'escena allà és un gran trompe-l'oeil."
Un tractament injust
"Porto molts anys de professió i noto moltíssim una diferencia de tracte en relació a abans. Recordo una cosa molt senzilla, La mort d'Enric Ribera, que va tenir molt d'èxit. M'entrevistaven més als dos anys de començar que ara. I això que no sabíem res i no hi havia ni un duro! En canvi, al Mar i cel segona part gairebé no s'ha parlat de nosaltres". La crítica tampoc és justa: "Ens sorprèn llegir: «El director ha situat això en aquest espai». Una cosa és que no surti el nom, però que s'atribueixi a un altre la teva feina... Som un equip!".
Bibiana Puigdefàbregas,
guanyadora de l'últim Premi Butaca per European house i ara amb Germanes a la cartellera, hi està d'acord: "Els escenògrafs ens queixem de no estar prou reflectits, però els figurinistes i els il·luminadors tenen un tracte encara més injust. Les crítiques dediquen el 80% a l'autor, un 15% al director i el 5% restant als actors i tot l'equip artístic. I de vegades la llum és bàsica per veure-ho com ho veiem", ens diu. També concorda en què l'estil d'un escenògraf està condicionat per l'obra: "Arcadia requeria un espai gran. En canvi, per a Germanes he volgut un espai quotidià, que sigui un referent proper per al públic, la comèdia necessita identificació immediata", continua.
Ramon Simó, director d'Arcàdia, també és escenògraf. Ara mateix està acabant Espectres, a punt d'estrenar-se al Romea: "Són dos oficis. Un escenògraf ha de comprendre les lleis de l'espai, s'ha de tenir idea de la composició, talent visual... coses que un director no té per què saber. Vaig començar com a escenògraf i ara em sento còmode amb les dues coses". A l'hora d'escollir: "M'agrada el teatre d'autor, amb textos sofisticats, que diuen moltes coses i tenen diverses capes de lectura. Quan em plantejo dirigir una obra com Arcàdia prefereixo encarregar l'escenografia a un altre per poder-me concentrar en els actors". Només fa doblet en obres que tenen un "format còmode com Umbra", que s'està representant al TNC.
A Puigdefàbregas li agrada el contacte amb el director: "L'escenografia també ha d'assajar. Si no veus com funciona, pot ser que es mogui cap a un altre costat. Un cop construïda, l'escenògraf ha de ser allà i, si el director diu, per exemple, que necessita una copa, jo li puc proposar que un vas potser li aniria millor per un motiu o un altre. Així la proposta genera una contraproposta que fa créixer la idea".
L'ensenyament
L'Institut del Teatre (IT) és un dels 15 únics centres d'Europa on l'escenografia és carrera universitària. En molts països encara s'ensenya a Belles Arts o Arquitectura. Andreu Rabal, professor d'escenografia a l'IT, ens en parla: "Aprenen a llegir els textos des de l'òptica de l'espai, de la llum, de l'atmosfera. L'escenògraf ha de fer la dramatúrgia de l'espai. Ha d'interpretar amb els seu projecte com ho fa l'actor amb el seu cos". Per Rabal, estudiar a l'Institut té molts avantatges: "Al mateix edifici s'estudia tot el procés. Poden tocar escenari des del primer moment i treballen conjuntament amb estudiants de direcció, de dramatúrgia i d'interpretació". Algunes de les matèries són espai escènic, perspectiva escènica, dibuix tècnic, maquetisme, il·luminació, figurinisme, historia de l'art aplicada al teatre...
Iago Pericot, director i escenògraf considerat des de sempre un avançat al seu temps, creu que cal una dinamització: "L'ensenyament s'ha de contemplar amb una visió més amplia que abasti els diferents elements que intervenen en l'espectacle, des de figurinisme, il·luminació, caracterització, so... a videoart, cinema, internet, TV, publicitat, imatge digital, localització d'espais, documentals... La meva proposta seria dissenyar una carrera artística on l'escenografia seria una especialització. S'hauria de dir direcció artística i abastar tota la responsabilitat de l'espectacle. La tecnologia s'aplica, però no entra als plans d'estudis".
El muntatge
En aquest sentit, Anna Solanilla, cap d'especialitat d'escenografia de l'Institut, avança que s'està elaborant un nou pla d'estudis que estarà llest d'aquí a un parell d'anys. Mentrestant, es posa èmfasi en les diferents sortides professionals que ofereix l'escenografia, com ara muntatge d'exposicions.
El Teatre Auditori de Sant Cugat ofereix un taller de construcció d'escenografies amb finalitat d'intercanvi i preferència en la programació. En ser teatre públic, no busca rendibilitzar l'espai sinó un rendiment cultural: "Construir per construir, aquí no té sentit. Hi ha molts tallers a Catalunya, amb grans professionals. Nosaltres volem ajudar les companyies", diu Pep Tugues, director de la sala, on es va construir la complicada European House. "Els actors havien de viure-hi, s'hi van posar bigues! Ha estat de les més complicades, però va ser un plaer construir-la. Grease ha estat la més grossa, Carta a una desconeguda de les més artesanals i com a curiosa, Las mujeres de Lorca: ens van demanar fer l'escenografia amb sabates, i en vam utilitzar 1.500 parells. No va ser fàcil però sí un repte, ens agraden els reptes".
Mostrando entradas con la etiqueta Escenògrafs. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Escenògrafs. Mostrar todas las entradas
martes, abril 15, 2008
martes, febrero 06, 2007
ENTREVISTA AMB ALFONS FLORES EN TRES MINUTS
El Periódico 6/2/2007
"La bellesa també pot ser terrible"
Alfons Flores, escenògraf de la Plataforma de Calixto Bieito.
ELENA HEVIA
BARCELONA
--Després de més d'una desena de muntatges junts, ¿és un traductor de l'estil salvatge de Calixto Bieito?
--¿Traductor? No exactament. Estem en sintonia. Compartim el gust per aquelles coses que molts no consideren art.
--Dels seus treballs no diran mai ¡quin decorat més maco! ¿La bellesa no està entre les seves aspiracions?
--Per descomptat que sí. Però la bellesa també pot arribar a ser terrible i sacsejar l'espectador. Això és el que intento...
--...crear un espai sensible.
--És cert, un espai que propiciï l'emoció. Com, per exemple, al Peer Gynt, de Bieito...
--...pel qual està nominat als Max...
--Vaig aconseguir que el detonant d'aquell sentiment fos una bastida. I això em sembla fantàstic.
--La poetització de la bastida, per tant. A Plataforma, l'accent líric ve a través d'un peep-show. ¿N'ha hagut de visitar molts per inspirar-se?
--No havia estat mai en cap. Recordava el de Paris-Texas, la pel.lícula de Wenders, i només quan l'escenografia ja estava acabada vaig trepitjar un d'aquests locals al final de la Rambla. I no vaig canviar-ne res.
--¿Una escenografia pot ser un personatge?
--A Wozzeck, l'òpera d'Alban Berg, que vam estrenar al Liceu, va arribar a ser-ho.
--¿I un actor pot ser un element més d'una escenografia? ¿L'intens nu de Belén Fabra a Plataforma no ho seria?
--No m'atreviria a dir-ho. Encara que arribem al mateix objectiu per camins diferents.
--¿Un escenògraf és un artista plàstic o un artesà?
--El primer. De jove vaig voler ser pintor i vaig treballar molt en aquesta direcció, però tan bon punt em vaig enfrontar a la meva primera escenografia vaig penjar els pinzells. Si hagués de definir-me, la meva obra estaria a prop de la instal.lació artística.
--Confessi. Sempre al servei dels altres, en funció d'una idea d'un altre ¿no se sent ignorat com a creador?
--No puc negar que a vegades m'agradaria tenir més reconeixement públic.
--¿A més pressupost, més creativitat?
--Sense diners hi hauria teatre però no escenografia, com no existiria el cine i tantes altres coses.
--¿En què està ficat?
--Acabo de posar el punt final a un projecte que Focus presentarà a concurs per a la inauguració de l'Expo de Saragossa.
"La bellesa també pot ser terrible"
Alfons Flores, escenògraf de la Plataforma de Calixto Bieito.
ELENA HEVIA
BARCELONA
--Després de més d'una desena de muntatges junts, ¿és un traductor de l'estil salvatge de Calixto Bieito?
--¿Traductor? No exactament. Estem en sintonia. Compartim el gust per aquelles coses que molts no consideren art.
--Dels seus treballs no diran mai ¡quin decorat més maco! ¿La bellesa no està entre les seves aspiracions?
--Per descomptat que sí. Però la bellesa també pot arribar a ser terrible i sacsejar l'espectador. Això és el que intento...
--...crear un espai sensible.
--És cert, un espai que propiciï l'emoció. Com, per exemple, al Peer Gynt, de Bieito...
--...pel qual està nominat als Max...
--Vaig aconseguir que el detonant d'aquell sentiment fos una bastida. I això em sembla fantàstic.
--La poetització de la bastida, per tant. A Plataforma, l'accent líric ve a través d'un peep-show. ¿N'ha hagut de visitar molts per inspirar-se?
--No havia estat mai en cap. Recordava el de Paris-Texas, la pel.lícula de Wenders, i només quan l'escenografia ja estava acabada vaig trepitjar un d'aquests locals al final de la Rambla. I no vaig canviar-ne res.
--¿Una escenografia pot ser un personatge?
--A Wozzeck, l'òpera d'Alban Berg, que vam estrenar al Liceu, va arribar a ser-ho.
--¿I un actor pot ser un element més d'una escenografia? ¿L'intens nu de Belén Fabra a Plataforma no ho seria?
--No m'atreviria a dir-ho. Encara que arribem al mateix objectiu per camins diferents.
--¿Un escenògraf és un artista plàstic o un artesà?
--El primer. De jove vaig voler ser pintor i vaig treballar molt en aquesta direcció, però tan bon punt em vaig enfrontar a la meva primera escenografia vaig penjar els pinzells. Si hagués de definir-me, la meva obra estaria a prop de la instal.lació artística.
--Confessi. Sempre al servei dels altres, en funció d'una idea d'un altre ¿no se sent ignorat com a creador?
--No puc negar que a vegades m'agradaria tenir més reconeixement públic.
--¿A més pressupost, més creativitat?
--Sense diners hi hauria teatre però no escenografia, com no existiria el cine i tantes altres coses.
--¿En què està ficat?
--Acabo de posar el punt final a un projecte que Focus presentarà a concurs per a la inauguració de l'Expo de Saragossa.
miércoles, enero 10, 2007
jueves, enero 04, 2007
El cartellista, dibuixant i escenògraf Carles Fontserè, s'ha mort avui als noranta anys
El món cultural destaca el compromís i la vitalitat de Carles Fontserè
El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat, Joan Manuel Tresserras situa Fontserè com un dels cartellistes "més emblemàtics" del segle XX
El conseller ha remarcat que Fontserè va ser "un artista complet i polifacètic", que va destacar també en àmbits com ara la publicitat, l'escenografia o la fotografia en la seva "peculiar vida".
Joan Manuel Tresserras ha assegurat que el treball de Carles Fontserè destaca per "la coherència i el compromís ètic amb el seu país i la seva gent" i ha assegurat que "tant els que hem tingut la sort de conèixer-lo com tota la comunitat cultural el trobarem a faltar".
El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat, Joan Manuel Tresserras situa Fontserè com un dels cartellistes "més emblemàtics" del segle XX
El conseller ha remarcat que Fontserè va ser "un artista complet i polifacètic", que va destacar també en àmbits com ara la publicitat, l'escenografia o la fotografia en la seva "peculiar vida".
Joan Manuel Tresserras ha assegurat que el treball de Carles Fontserè destaca per "la coherència i el compromís ètic amb el seu país i la seva gent" i ha assegurat que "tant els que hem tingut la sort de conèixer-lo com tota la comunitat cultural el trobarem a faltar".
L'escenògraf Paco Azorín, fundador i director del Festival Shakespeare de Santa Susanna, dimiteix per prioritzar la seva carrera professional.
SANTA SUSANNA, 22 Dic. (EUROPA PRESS) -
L'escenògraf Paco Azorín, un dels fundadors i director del Festival Shakespeare de Santa Susanna, ha dimitit del càrrec, però es mantindrà en el patronat del festival. Azorín ha pres aquesta decisió perquè "no podia compaginar el festival amb la carrera d'escenògraf".
Azorín ha destacat, en declaracions a Europa Press, les "relacions impecables" amb el festival i l'Ajuntament de Santa Susanna, i ha remarcat que seguirà vinculat al certamen.
En aquest sentit, en la pròxima edició del Festival Shakespeare de Santa Susanna, Azorín ha dit que presentarà una versió desconeguda de 'Hamlet' obra de Bernard-Marie Koltès, que va regalar el text a Lluís Pasqual i que aquest li va cedir a Azorín per mostrar-lo al públic del festival. El text, inèdit, és una versió de 'Hamlet' reduïda a quatre personatges.
L'escenògraf Paco Azorín, un dels fundadors i director del Festival Shakespeare de Santa Susanna, ha dimitit del càrrec, però es mantindrà en el patronat del festival. Azorín ha pres aquesta decisió perquè "no podia compaginar el festival amb la carrera d'escenògraf".
Azorín ha destacat, en declaracions a Europa Press, les "relacions impecables" amb el festival i l'Ajuntament de Santa Susanna, i ha remarcat que seguirà vinculat al certamen.
En aquest sentit, en la pròxima edició del Festival Shakespeare de Santa Susanna, Azorín ha dit que presentarà una versió desconeguda de 'Hamlet' obra de Bernard-Marie Koltès, que va regalar el text a Lluís Pasqual i que aquest li va cedir a Azorín per mostrar-lo al públic del festival. El text, inèdit, és una versió de 'Hamlet' reduïda a quatre personatges.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)